Hi ha una crisi, d'això estem molt assabentats tots, només cal obrir els ulls una miqueta, fer una passejada i olorar l'ambient que es desprèn per tot arreu. Però aquest ambient què el crea realment?, la por per pensar que la crisi podria afectar a quelcom i caure en desgràcia? el contagi d'emocions que generen aquells que senten que es troben en un entorn amenaçat? el bombardeig de "infopropaganda"?...
Deixant de banda el tema econòmic, crec que les persones no estem en crisi, com a ents de la societat potser ens va bé veure que ens estan desafiant i hem de trobar una sortida, ser creatius, dibuixar la nostra pròpia porta i anar més enllà per superar-nos perquè, al cap i a la fi, això és el que fa més divertit aquest joc que és la vida. No podem atribuir els fracassos i penúries pròpies a la crisi, això no fa més que aportar uns problemes que no hi son en la nostra agenda. És fàcil ser pessimista i negar qualsevol possiblitat d'èxit, però no més que tenir perseverança i trencar tots els motlles d'aquesta societat tan encasillada.
Jo proposo doncs, que no s'exalti el conformisme, que es miri allà on volem anar i posar-hi una creu per a poder-hi arribar.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada